v tr 1 [ofendre] insultar. v pron 2 [recíprocament] insultarse.  [...]

v tr 1 [afrentar] afrontar, injuriar, ofendre, denigrar. v pron 2 envilir-se.  [...]

v tr 1 ofendre. v pron 2 ofendre's. Se ofende por nada, s'ofèn per no res.  [...]

v tr 1 [fer més greu] agravar, empeorar. 2 [ofendre] agraviar, afrentar, ofender. v pron 3 [un mal, un malalt] agravarse.  [...]

[usado solo en las formas que tienen en su desinencia la vocal i] v tr 1 [atacar] agredir. 2 [insultar] ofendre, insultar, injuriar.  [...]

Tendència d'un conductor a provocar, molestar, ofendre, etc., els altres usuaris de la via, la qual influeix en la conducció i la convivència viària. [...]

Significat literal: Desig de menystenir. [...]

v tr 1 [cocear] guitar intr, reguitnar intr. 2 fig i fam [insultar] ultratjar, humiliar, ofendre.  [...]

v tr 1 agreujar, ofendre. ¡Cuidado!, no lo agravies, ves amb compte de no agreujar-lo. 2 dr perjudicar. Los que se consideren agraviados por esta disposición, els qui es considerin perjudicats per aquesta disposició. v pron 3 [ofenderse] ofendre's, prendre-s'ho malament (o en greuge).  [...]

v tr 1 [reprender] esbroncar, escridassar. 2 [avergonzar] avorrir, enfastidir, fastiguejar. v pron 3 avergonyir-se. 4 enfadar-se, ofendre's.  [...]